Avui haig de tornar a dir "Ecs, polítics!"

Han passat vora sis mesos i haig de repetir Ecs, polítics!
Durant un temps semblava que s'albirava la independència. Ha estat un miratge. I tota causa dels polítics, ecs! Concretament els de Rcat han enganyat 3000 persones fins avui. Ja tenen un ramat de gent programada per repetir sense cansar-se'n: Reagrupament, Reagrupament, Reagrupament...
Una paraula que ni tan sols no és al diccionari. Reagrupament? Ecs! Són uns ecsERC que s'han convertit ells mateixos en ecsreagrupament.
Un ramat de 3000 zoombies que no volen unir-se amb ningú perquè així els ho han ficat al cap. Una secta, en definitiva. Ecs, sectes!
Tristament, aquests d'ecsreagrupament perpetuaran la dependència de l'estat ecspanyol per sempre més, perquè hauran desaprofitat l'oportunitat única de fer una Coalició independentista.
D'aquí un any hi haurà uns ecspolítics nous al Parlament Català, dos o tres, que perpetuaran l'ecssistema ecspolític i tindrem 3000 cadàvers de gent que els haurà ajudat a aconseguir aquestes dues o tres poltrones.
Només hi ha una cosa que ho pot canviar tot: que es treguin la ullera!
Ullera? Ecs!

Ecs! Partits unionistes!

No ho hem aconseguit. Tot el rebuig als partits polítics de què parlaven les enquestes no s'ha materialitzat en abstenció. Però Déu ni do! Si el descontentament és del 75%, per què només ens hem abstingut el 62.5%? Per què han votat una cosa o altra aquest 13% de l'electorat? Vol dir que la gent encara no té les coses clares. Tot i rebutjar els polítics, n'hi ha que encara els donen un vot de confiança en el darrer moment.
Mal fet. Hem de ser conseqüents. Si no hi ha l'opció que voldríem, no hem de votar ningú. Si tots els partits actuals són unionistes ecspanyolistes (ecs!) no hem de votar fins que hi hagi una candidatura independentista UNITÀRIA per fer-los front. Llavors serà el moment, i l'oportunitat històrica, de votar.
De tota manera, els unionistes (ecs!) només han obtingut el 37.5% dels vots. La nostra victòria ha estat prou contundent, encara.

Ecs, polítics!

El darrer estudi sobre l'Índex de Satisfacció Política del Centre
d'Estudis d'Opinió indica que el percentatge d’insatisfacció política
arriba al 75,3% i ha augmentat un punt respecte al del passat mes de
gener. Els resultats d’aquesta onada són els més baixos de tota la
sèrie i la diferència entre insatisfets i satisfets és de 50,6 punts.
Per malestar o insatisfacció s’entén el descontentament dels ciutadans
amb la situació política i econòmica en general, així com amb els
partits i els polítics en el seu conjunt.

De manera que no sóc jo sol, l'insatisfet, decebut i fart de TOTS els
polítics. Aniria bé d'aconseguir un 75% d'abstenció per poder-los-la
fregar pels morros, ben fregada. I, d'aquest 75% de gent farta, segur
que en som molts que volem la independència perquè estem farts del que
representen TOTS els partits actuals: ECSPANYA!

Ecs, vots!

Sí. Els vots a aquestes eleccions europees em fan fàstic. Ecs, vots! Per què no ens ho mirem bé, abans d'anar a votar? Tots els partits polítics fan la típica campanya que diu "vota'm a mi perquè no surti el veí". I la fan perquè no tenen cap programa que els diferencïi dels seus competidors. I no el tenen, el programa, perquè tots els partits cerquen només la poltrona i no ofereixen res al poble. Jo, com que en tinc el cul pelat, de polítics, proposo la saníssima, fàcil i efectiva ABSTENCIÓ, perquè no vull deixar-me prendre més el pèl.
Tu, català del carrer, no militant (ecs, quin fàstic, que ve de militar) en cap partit d'aquests escalfapoltrones, que no vols deixar-te prendre el pèl, vota l'única opció lògica: ABSTENCIÓ.
L'any 2004 ja hi va haver una abstenció superior al 60%, a Catalunya. Ara tenim l'oportunitat d'aconseguir el 75%, tota una fita històrica! Demostrem a aquests polítics mentiders que de nosaltres no n'obtindran res: NI UN SOL VOT!
Endavant, catalans: ABSTENCIÓ. Si volem, podem aconseguir-ho!

Si us plau o per força

El poder dels militars es basa en l'obediència. La desobediència, per tant, ens obrirà les portes cap a la llibertat. Si desobeïm aquells qui són portadors d'armes, ja els haurem tret la seua força, l'única que tenen.
Els militars són el càncer del poble. I els ecsèrcits --l'ecspanyol encara més-- són la institucionalització de la violència i de la mort. I després l'Estat ecspanyol parla de los violentos per desacreditar a qui li interessa. Tots els estats del món que tenen ecsèrcit fan el mateix. I l'Ecsglésia Catòlica Apostòlica i Romana no en té, però aprova les guerres que li interessen. Hi ha una secta fonamentalista, dins d'aquesta Ecsglésia, que ha arribat a dir que "La paz es algo muy relacionado con la guerra, La paz es consecuencia de la victoria. La paz exige de mí una continua lucha. Sin lucha no podré tener paz" (Camino 308). Una secta que renta cervells, com els militars mateixos.
Què en podem esperar d'una Ecsglésia militarista?
Desobeïm els militars, desobeïm l'Ecsglésia Catòlica, desobeïm l'Estat ecspanyol (que no és el nostre) i que té ecsèrcit.
Si us plau, SÍ. Per força (i menys per la força de les armes), NO.