El poder dels militars es basa en l'obediència. La desobediència, per tant, ens obrirà les portes cap a la llibertat. Si desobeïm aquells qui són portadors d'armes, ja els haurem tret la seua força, l'única que tenen.
Els militars són el càncer del poble. I els ecsèrcits --l'ecspanyol encara més-- són la institucionalització de la violència i de la mort. I després l'Estat ecspanyol parla de los violentos per desacreditar a qui li interessa. Tots els estats del món que tenen ecsèrcit fan el mateix. I l'Ecsglésia Catòlica Apostòlica i Romana no en té, però aprova les guerres que li interessen. Hi ha una secta fonamentalista, dins d'aquesta Ecsglésia, que ha arribat a dir que "La paz es algo muy relacionado con la guerra, La paz es consecuencia de la victoria. La paz exige de mí una continua lucha. Sin lucha no podré tener paz" (Camino 308). Una secta que renta cervells, com els militars mateixos.
Què en podem esperar d'una Ecsglésia militarista?
Desobeïm els militars, desobeïm l'Ecsglésia Catòlica, desobeïm l'Estat ecspanyol (que no és el nostre) i que té ecsèrcit.
Si us plau, SÍ. Per força (i menys per la força de les armes), NO.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada